“Gómez Noya arriba a la glòria”
“Javier és el segon espanyol que conquista l’or mundial”
“Ja només li queda el títol olímpic per a guanyar-lo tot. L’espanyol Javier Gómez Noya s’ha proclamat aquest dilluns campió del món de triatló en laVancouver amb ciutat canadenca de una autoritat aixafadora. Noya és el segon espanyol després d’Iván Raña que es penja una medalla d’or mundial. Després d’haver conquistat Mundial, Europeu i Copa del Món, al gallec únicament li queda aconseguir l’èxit olímpic per a ser una llegenda de l’esport espanyol.
La medalla d’or mundial de Gómez Noya, de 25 anys, és el cim d’una carrera esportiva fabulosa, totalment imparable. Javi s’ha obstinat en convertir-se en el millor triatleta de la història i va camí d’assolir-lo. En *Vancouver s’ha acostat un poc més a aqueixa meta que està reservada només per als triats.
El triomf de Javier a Canadà ha estat rotund, indiscutible. Senzillament ha estat el millor de principi a fi. Gómez Noya ha signat una de les pàgines més brillants de la història del triatló espanyol. Ha dominat els temps com ningú i en el moment adequat ha donat l’atac definitiu que ha deixat sense una mínima resposta als seus rivals.
L’èxit de l’esportista gallec és el premi a una temporada de somni que espera culminar amb l’or olímpic el 19 d’agost en els Jocs de Pequín. Tan sols ha tingut una menuda piga fins a ara en la seua trajectòria en 2008 i va anar el setè lloc arribat a en l’Europeu de Lisboa, víctima d’una emboscada en el segment de ciclisme.
En Vancouver, Gómez Noya ha impedit qualsevol escapada perillosa en els 40 km del segment ciclista. Malgrat les baixes temperatures, Javier ha estat en tot moment en els llocs d’avantguarda. Ja en els 1.500 metres de natació en la Badia Anglesa amb vestit de neopre, Noya ha eixit de l’aigua en sisena posició a 10 segons del canadenc Simon Whitfield, campió olímpic a Sydney 2000 i especialment motivat per córrer a casa.
Els altres dos espanyols en competició, el corunyes IvánRaña i el madrileny Ramón Ejeda, tampoc eixien especialment allunyats: Raña marxava 32º a 21 segons del líder i Ejeda ocupava la 45ª posició a 27 segons de Whitfield.
En el segment de ciclisme es va formar un pelotó de 50 unitats. El gran grup tot just va permetre una sola alegria. Tan sols va produir una mica d’inquietud una mínima fugida del veterà australià Greg Bennett, un triatleta amb gran qualitat. Bennett ho va intentar mancant 10 km per a la segona transició però els favorits van reaccionar ràpidament i l’escapada tot just va durar un parell de quilòmetres.
Ramón Ejeda va perdre contacte amb el pelotó en el km 15 i va iniciar la carrera a peu a 5′ 22” dels homes forts de la prova.
Així que amb tot per decidir-se es va arribar als 10.000 metres de carrera a peu. I ací Javier és el nombre un, totalment inassolible per als seus adversaris. Fins i tot va fer l’efecte que no va haver d’emprar-se a fons per a trencar la
En carrera. els primers 3 km l’estrella espanyola l’hi va prendre amb calma. No va voler forçar la màquina i es va formar un grup amb unes 15 unitats. Raña seguia amb els més forts però ho passava apurat. A poc a poc Javier va començar a prendre el comandament de les operacions. Whitfield li seguia en paral·lel de cua d’ull, sabia que era el rival a batre i no li volia donar opcions.
Però en el km 5, fidel a la seua tàctica pràcticament infalible, Noya va decidir posar la directa. Un poc abans ja s’havia ressagat el francès Frédéric Belaubre, tricampió d’Europa i una de les principals amenaces per a l’espanyol. Aguantaven Whitfield i el nozelandés Bevan Docherty, campió del món en 2004.
Però Javier va acabar per rebentar a tots. Mancant 4 km per a meta, Gómez Noya ja es quedava més sol que la unisca al capdavant de carrera. Raña deia prou i perdia contacte. Whitfield no podia més. Tan sols mantenien mínimament el tipus per darrere Docherty i el suís Repte Hug. Però a Javier ja no se li podia escapar l’or.
Els últims 3.000 metres van ser per a gaudir. Javier podia assaborir el major èxit de la seua carrera esportiva. Arrere va quedar aquell sprint de l’any passat a Hamburg davant Daniel Unger que li va impedir pujar pel cap alt alt del podi. En els metres finals, a Javier li va donar temps a saludar, aplaudir al públic, alçar els braços, besar l’anell de plata de la seua mà dreta i alçar amb ràbia la cinta de meta.
Quant als altres dos espanyols, Iván Raña va concloure en 19ª posició i Ramón Ejeda va finalitzar 64º.
Mancant la medalla olímpica, Gómez Noya ha guanyat tot el que es pot guanyar en el triatló mundial: en 2006 i 2007 va vèncer en la classificació general de la BG Copa del Món, en 2007 es va proclamar campió d’Europa a Copenhaguen i ara es penja l’or mundial. A més ha estat capdavanter del Rànquing de Classificació Olímpica de principi a fi durant dos anys consecutius i encapçala la Llista de Punts ITU.
El títol mundial de Gómez Noya és el segon per a Espanya després de l’assolit per Iván Raña en Cancun 2002. Es tracta de la cinquena medalla en categoria Elite per al nostre país des que es va disputar el primer Mundial de Triatló en 1989: Iván Raña ha conquistat 3 medalles (una d’or i dos de plata) i Gómez Noya, 2 (una d’or i una de plata).
Espanya contarà definitivament amb 4 representants (dues dones i dos homes) en les proves de triatló dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 (18 i 19 d’agost). “
Classificació ELITE masculina
1. Javier Gómez Noya (ESP) 1.49:48
2.Bevan Docherty (NZL) 1.50:12
4. Hendrik de Villiers (RSA) 1.50:18
6. Simon Whitfield (CA) 1.50:27
9. Paul Tichelaar (CA) 1.50:32
10. Ivan Vasiliev (RUS) 1.50:34
64. Ramón Ejeda (ESP) 1.58:25.
Més informació: http 
/www.triathlon.org/?call=TVRFdw==&aneu=ODY3&keep=sh
