MANIFESTACIÓ 1 DE MAIG 2012 BARCELONA

Una multitudinària concentració de gent s’ha donat a Barcelona l’1 de Maig, dia en que es celebra (encara que amb el  que està ocorrent parega una hipocresia:  Otro récord de parados en Europa por España: 24,1%) el dia del treballador… del treballador!!! senyors i senyores sí, el dia del treballador…

Doncs bé, a les 11:00 del mati i 11:30 respectivament es concentraven totes les persones que amb i sense treball clamaven al cel un canvi en la política soci-econòmica, que ens està portant a aquest enfonsament d’una economia espanyola més que qüestionada, almenys a mi em fa preguntar-me: Quin ha sigut el desenvolupament laboral de la nostra societat per arribar a aquest punt?

Després, la gran massa es va posar en marxa fent el recorregut establert fins arribar a la plaça de la catedral, on es va llegir un manifest en defensa dels drets laborals, drets socials i drets humans. Un ambient formidable i una altra vegada la gent donant, de forma pacífica, la seua dissonància amb l’actual govern de l’estat espanyol i les seves “necessàries retallades”.

Una imatge val més que mil paraules, així que aquí vos deixe la meua recopilació:

 

Resta de fotos de la manifestació 1 de maig 2012 a Barcelona: https://picasaweb.google.com/115480917510684313344/MANI1DEMAIG

Marcha Popular Indignada – Caminante No Hay Camino – Ruta NorOriental

Vídeo resumeixen d’algunes vivències de la Marxa Popular Indignada – Ruta Nord-oriental en el seu pas per Tarragona i Teruel.
La Marxa Popular Indignada és una caminada de més de 15 rutes i sub-rutes procedents de tota la península que confluirà el dia 23 de juliol a Madrid. Els indignats recullen el testimoniatge de la gent dels pobles i ciutats per on passen per portar-ho a la capital. Així es fa una assemblea-col·loqui amb la gent de la zona..
Ens queda molt camí per fer !!!

Dirigido – editado – filmado por Elisabet Alonso y Nayah Pascual

CURSA BOMBERS – INVICTUS – MOOLAADÉ

Avui ha estat un bon diumenge. Aquest matí es celebrava la Cursa de Bombers, una de les més multitudinaries de Barcelona amb 24.000 corredors… ni més ni menys. Així que uns quants del treball i alguns amics hem anat a veure que podíem fer. El dia ha esta molt bo de temperatura encara que feia una mica de vent i estava nuvolat, però a la fi, u bon dia per córrer.

Al acabar hem hem anat a canviar-nos i em vist una mica de la Marató de Londres que es retransmetia per Eurosport, és la Marató més important del món, amb un nivell increïble de persones i amb la presència dels millors corredors.

Després cadascú cap a casa a descansar i dinar, jo tenia ganes de veure una pel·lícula feia un bon temps i després de menjar, m’he tombat a veure la peli Invictus, ambientada al 1990 i “després de ser posat en llibertat, Nelson Mandela (Morgan Freeman) arriba a la Presidència del seu país i decreta l’abolició del “Apartheid”. El seu objectiu era dur a terme una política de reconciliació entre la majoria negra i la minoria blanca. En 1995, la celebració a Sud-àfrica de la Copa Mundial de Rugbi va ser l’instrument utilitzat pel líder negre per construir la unitat nacional.”

Un pel·lícula que vaig conèixer pel llibre UBUNTU Sudáfrica, el triunfo de la concordia. Vos la recomane si teniu ganes de conèixer una mica el conflicte de Sud-àfrica i com Nelson Mandela va lluitar per canviar-ho, i si voleu una mica més, doncs el llibre està molt bé.

Després a la tarda continua la sessió de pelis. Vaig assabentar-me d’una projecció a un Casal de Joves que hi ha al costat d’on visc i vaig decidir anar a veure que tal. La pel·lícula titulada Moolaadé para sobre la ablació de noies a l’Àfrica i la veritat es que m’ha agradat molt. Dos hores de peli que s’han passat en un tres i no res. Aquí va la fitxa de la peli per si vos interessa: http://www.filmaffinity.com/es/film248935.html.

“Collé Cremo viu en un poble africà. Fa set anys no va permetre que la seva filla fos sotmesa a l’ablació, una pràctica que li sembla una barbàrie. Avui quatre nenes fugen per escapar del ritual de la purificació i demanen a Collé que les protegeixi. A partir d’aquest moment, s’enfronten dos valors: el respecte al dret d’asil (el moolaadé) i la tradició de l’ablació (la salindé).

30 anys? Sí, 30 anys…

18 d’abril de 1982

Potser mai m’havia parat a pensar en els anys que van passant, potser mai havia donat un cop d’ull als meus darrers anys, potser mai veia com passaven els anys, potser mai mirava el cúmul de coses que anava acumulant, potser mai ho havia necessitat però ara… si tinc ganes de fer-ho, ganes de mirar cap enrere i veure que he fet a la meua vida, quines experiències he viscut, quins records em queden, quines coses podria haver fet i en quines coses he dedicat el temps de la meua vida…

I la veritat és que he sigut molt feliç i continue sent-ho, com he anat creixent, com he anat canviant, com m’ha anat modelant la vida, el meu entorn, la meua família, els meus amics, la gent que he conegut durant tots aquests anys…

I sent que tinc ganes de continuar caminant, de continuar creixent, de continuar aprenent, de continuar compartint, de continuar descobrint, de continuar equivocant-me, de perdonar, de rectificar i millorar, de continuar donant, ganes de continuar amb el sí a la boca, ganes de continuar amb espontaneïtat i de reflexionar, de fer les coses amb tota la il·lusió del món, de dedicar-li el 100% en tot allò que m’implique, de tenir la broma i el somriure pegat a la cara, ganes d’estimar, ganes de no parar fins fer tot el que em propose… ganes de viure la vida i de compartir-la.

Bé doncs, avui vaig a deixar una recomanació d’un llibre que em va regalar un molt bon amic de Barcelona, l’Adrià. UBUNTU. Sudáfrica. El triunfo de la concordia. Durant molt de temps he tingut a la meua capçalera d’aquest blog, el que significava aquesta meravellosa paraula sud-africana:

“Una persona amb ubuntu és oberta i està disponible pels altres, recolza als altres, no se sent amenaçat quan uns altres són capaços i són bons en alguna cosa, perquè està segur de si mateix ja que sap que pertany a una gran totalitat, que es decreix quan altres persones són humiliades o menyspreades, quan uns altres són torturats o oprimits.”

Doncs bé, aquest llibre parla sobre Ubuntu, sobre com una home pot canviar la seua vida per tal de canviar un país sencer, com pot aprendre a lluitar sense lluitar, com pot trobar en tota persona la seua bondat i com pot aprendre a perdonar per tal de reconciliar-se amb qui li ha creat dolor.

Com posa a la capçalera d’aquest blog:

“No és tant difícil canviar la societat;

lo realment difícil és canviar-te a tu mateix”

Nelson Mandela

VAGA DEL 29M BARCELONA

La vaga general del 29M a Barcelona pintava molt bé, o almenys jo esperava veure assistència massiva com en altres ocasions, i així va ser. La veritat és que tot el dia va estar marcat amb un caràcter molt social, gent al carrer per tot arreu, informant, sensibilitzant, conscienciant, solidaritzant-se amb els treballadors… La manifestació “oficial” estava convocada ales 18:00 de la vesprada i com no m’agafava molt lluny de ma casa, vaig decidir anar caminant. Nomes sortir de casa ja em vaig trobar amb un gran grup que anava cap enllà i tota la Gran Via Corts Catalanes tallada al tràfic. A les 17:30 estava enmig de la mani i els carrers estaven de gom a gom tot i faltar 30′ pel començament.

Havia quedat amb uns amics a les 17:45, així que vaig decidir donar-me una volta per la mani, veure com estava l’ambient i començar amb les fotos. Com sempre sorprenent, gent de totes les edats i un fum de cartells reivindicatius. Quin de tots més original que l’anterior, a més a més de la gent que es disfressa amb tot tipus de representacions provocatives, però sempre amb una caràcter molt irònic, crític i reflexiu.

Tot anava molt bé, gent cantant, recital de manifests, música, bon ambient i tot molt pacífic… així que decidim anar caminant des del principi del recorregut fins a la fi. Una vegada arribem quasi al final, veiem gent corrent cap enrere i molt de fum. De cop i volta, veiem que tots es tapen els ulls i que no paren plorar i de tossir. S’adonem que els mossos d’esquadra antidisturbis estan llançant gas lacrimogen enmig dels manifestants. Com no sabem ben bé per quin motiu ha sigut, decidim avançar per veure que hi ha passat. 

Una mica més endavant veiem aparadors trencats, pedres, moltes pedres per terra, pals, i al fons els Mossos d’Esquadra Antidisturbis impedint el pas cap a la plaça Catalunya, on acabava la manifestació. Avancem però tornen a caure varis pots de gas i en un tres i no res, comencen a picar-nos els ulls i a tossir com a bojos, el que ens fa endarrerir altre cop sense més opció. Passat un temps, i després de que tornaren a caure unes quantes vegades pots de gas, tirem cap endavant i aquesta vegada aconseguim arribar fins l’entrada de la plaça Catalunya. Aquí ens esperava una multitud de Mossos, tots armats amb pilotes de goma, gasos lacrimògens, porres… i aquí varem aturar-se. Al cap d’una estona la gent es va seure al terra, encapçalats per uns 30 bombers, els quals varen ser aplaudits molts cops pel seu recolzament i per estar al capdavant de la gent.

Aquí la tensió pujava per moments, alguns exaltats llançaren pedres contra les furgonetes del Mossos, la gent cridava per entrar a la plaça i aquesta havia estat tancada per totes les seves entrades. De cop i volta, la gent es va aixecar i fent un compte enrere varen decidir entrar caminant pacíficament a la plaça, encapçalats pels bombers. Quan començaren a caminar, els Mossos començaren a fer enrere a la gent amb la porra i poc després a colpejar a tothom. Així que tots altra vegada cap al seu lloc, la gent indignada volia ocupar la plaça com va ocórrer al 15M, i això (pense) va ser una de les coses que més por els feia al polítics.

Després d’una llarga estona, nosaltres vam decidir tornar cap enrere per veure com estava la resta de la manifestació, era tard 21:30 de la nit i molta gent havia tornat cap a casa, però per a sorpresa nostra, la Gran Via Corts Catalanes, s’havia convertit en un campa de batalla, incendis per tot arreu, containers al terra, papereres, fem, escombraries… i el més espectacular, furgonetes del Mossos d’esquadra per tots llocs a tota velocitat pel carrer entre la gent, es paraven aleatòriament en qualsevol lloc i començaven a disparar pilotes de goma a qui els venia en gana. Estiguérem corren una bona estona pel carrer, hi havia un caos brutal i la gent fugia per on podia, la situació estava fora de control. Finalment decidirem anar-se’n quan una de les furgonetes de Mossos va parar i començaren a disparar boles indiscriminadament, tots sortirem corren però una de les boles va impactar en una home que estava just al nostre costat. El coll s’inflà de valent.

Una llàstima que una manifestació que pintava tant tranquil·la, festiva, reivindicativa, crítica, social, divertida… puga semblar que ha estat marcada per unes accions violentes com aquestes.

Aquí un link amb fotos de la Manifestació del 29M de Barcelona, pensava que al estar fent fotos tindrien una mica de consideració jajajajaa però aquí teniu una prova de que no, quasi em menge una” porrà” que vaig poder esquivar de milacre donant un vot cap enrere alhora que disparava la foto… jajajajajajja. També hi ha dos vídeos molt interessants…

https://picasaweb.google.com/115480917510684313344/MANIFESTACIOVAGAGENERAL29MBARCELONA

Una abraçada a tots i totes i a seguir lluitant!!!!!!!

VAGA DEL 29M – VAGA DEL 99% (2)

VAGA 29M – VAGA DEL 99%

Tots i totes a la vaga del 29M!

KATHRINE SWITZER 1967

Aquesta valenta dona va desafiar les normes establertes quan en 1967 es va convertir i la primera dona a córrer una marató, ja que fins a aquest moment es tractava d’una prova exclusivament per a homes.

Per a això es va inscriure com a KV Switzer i va creuar la línia de sortida amb el dorsal 261 com si fos un corredor més. Però Kathrine va passar a la història quan un dels jutges a meitat de la carrera es va adonar i saltà darrere d’ella per detenir-la, però la resta de corredors l’hi van impedir i la van “escoltar” perquè pogués acabar la carrera, amb un temps de 4 hores i 20 minuts. Aquest és un dels moments inoblidables de la història de les maratons que va quedar per al record en aquesta foto.

Des de llavors Kathrine Switzer s’ha dedicat a lluitar contra la desigualtat entre dones i homes, organitzant carreres en 27 països, Avon International Running Circuit, en les quals han participat més d’1.000.000 de dones, fins que va aconseguir en 1984 que la marató femenina fos prova olímpica.

En el plànol esportiu ha corregut 35 maratons, guanyant la marató de New York en 1974, i aconseguint la seva millor marca, 2:51.33, quan va quedar segona en 1975 en la marató de Bòston.

CONCERT M83

Ahir divendres vaig anar al concert de M83 a la sala Razzmatazz, un grup de música rock-electrònica. Me’l va recomanar Adrià, un company de la Massa Crítica BCN i la veritat és que ho vaig passar d’allò més bé. En directe tenen un estil molt propi i amb molt força. Aquí vos deixe un petit vídeo d’una part del concert que vaig gravar amb el mòbil de la meua companya de pis. És en directe així que el so és una mica dolent.

Per cert la sala estava de gom a gom, les entrades esgotades.

Encara que l’anterior cançó em va agradar molt, la més coneguda d’ells és Midnight City, vos pose el vídeo original, s’escolta millor que l’anterior.

COMUNICACIONS MOSSOS ESCUADRA 27M

Surten a la llum les comunicacions que els Mossos d’Esquadra van mantenir durant l’intent de desallotjament de la Plaça Catalunya de Barcelona, el 27 de maig de 2011.