Espanya, puramente constitucional, i Espanya anexionada. Ho tenien claret, al segle XIX!
Llegiu bé el mapa!
Mapa polític d’Espanya de 1854. Font: Biblioteca Nacional de Madrid
El vídeo publicitari del Festival de Creación Audiovisual NRVP és… la veritat és que no sabria com descriure’l però no he pogut treure la vista ni un segon fins el final:
NRVP es un festival de video que indaga sobre los nuevos empoderamientos políticos que (re)sitúan en la opinión pública diferentes reclamos de emancipación ciudadana: la Argentina del 2001, la Primavera Árabe, los Indignados del 15M, la resistencia Griega, las manifestaciones en Londres, las revueltas estudiantiles en Chile y los movimientos Indígenas de Latinoamérica (desde Chiapas hasta la Patagonia), entre otras diversas manifestaciones sociales acontecidas durante la última década.
Participa con nosotros y crea un espacio de análisis y discusión sobre el poder de la accesibilidad de las nuevas tecnologías y su capacidad de (d)escribir el ahora para crear de forma colectiva lo que dentro de un tiempo será historia.
Ya en los 90, Régis Debray escribía: “El camescopio es un instrumento de producción ligero y barato. Abre las puertas al rodaje por parte de aficionados, y también a activistas y disidentes. El video es un arma de guerrilla visual, que puede alimentar, en algunos innovadores, el sueño de una contrarevolución”
Tota la informació a:
Aquest cap de setmana he descobert un nou grup de música i m’ha agradat molt. Va ser aquest divendres, a un petit local/Pub de Barcelona, Marcelo em va convidar a anar a veure un grup de música d’uns amics seus argentins i em vaig animar a anar sense cap dubte. No sabia el que m’anava a trobar i al arribar vaig veure una guitarra espanyola elèctrica, un caixó flamenc, un xilòfon, un baix elèctric i un charango. La música em va agradar des d’un primer moment però sobre tot la força i el caràcter que té aquest grup en directe és brutal, transmeten molt les lletres de les seves cançons i fan interactuar molt al públic amb les tornades, amb palmes…
La veritat que ho vam passar d’allò més be i el concert es va fer curt, cosa que sols passa quan estàs gaudint molt d’un grup i de la seva música. Al començament estàvem tots/es asseguts però cap a la meitat del concert la gent començà a animar-se i a la part central es posaren a ballar un quants, animant molt als músics i a la resta del públic. Per cert el grup s’anomena Negritos i tenen una pàgina web amb vídeos, fotos, per poder escoltar les cançons i demés cosetes http://www.negritosgritos.com/
Vos deixe una de les cançons que més em va agradar i que a més a més està en vídeo d’un festival de Buenos Aires a Argentina on tocaren:
TIC TAC – Negritos
Després que un fatal accident entre una bici i un camió (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/01/02/catalunya/1325523521_155823.html) es portara la vida d’una ciclista a Barcelona, la situació ha obert el debat sobre la 
seguretat dels carrils bici a Barcelona. Entre d’altres, es va a realitzar una auditoria per tal de revisar els carrils bicis, la seua funcionalitat i sobre tot la seguretat per als seus usuaris d’aquestos. L’us del Bicing (sistema de lloguer de bicis de Barcelona) s’ha estès molt arreu de la ciutat i ha provocat una incertesa entre conductors en bici i cotxes per a la qual la ciutat no estava preparada.
Alguns usuaris de bicis pesem que ha estat un error de bases el no adequar millor la ciutat per les bicis abans de promocinar-la, i entre d’altres propostes que poden dur-se a terme:
- Sensibilitzar als conductors de automòbils de motor (cotxes i camions) amb una campanya anual per conscienciar de la importància del respecte i normes de seguretat per una millor convivència entre ambdos mitjans de transport.
- Ampliar i controlar les zones de 30 km/h a la ciutat, es a dir, apaivagar el tràfic a la ciutat per tal que no siga una cursa de cotxes, sinó un espai tranquil tant per ciclistes i vianants.
- Reservar un carril preferent per bicis amb velocitat màxima 30 km/h, senyalitzar-lo al terra sense separar-lo físicament de la resta de carrils i que puga ser utilitzat pels cotxes alhora de fer un gir cap un altra direcció.
- Sensibilitzar als conductors de bicicletes amb campanyes per tal de recordar-los quins son els seus deures i obligacions quan estan circulant per la carretera (senyalització, llums, seguretat, casc, maniobres…).
- Oferir cursos d’aprenentatge i conducció sobre la bicicleta per afavorir un millor control i destresa sobre un mitja de transport com és la bici.
- Promocionar la bici i el transport públic com a mitjans de transport més ecològics, saludables, respectuosos, silenciosos…
Aquestes i moltes altres propostes podrien fer de l’ús de la bici un mitja més segur i utilitzat arreu de la ciutat barcelonina, si en sabeu de cap altra proposta esteu convidats a que la publiqueu als comentaris i la incloure a la resta.
Aquí vos deixe una recopilació de noticies sobre l’accident en bici i la bici blanca que es va instal·lar com a recordatori i homenatge de mort d’una ciclista, feu click aquí per descarregar l’arxiu: Noticies periòdics
Aquí vos deixe també unes fotos de la preparació de la bici blanca i de la seva instal·lació: https://picasaweb.google.com/115480917510684313344/BICICLETABLANCABARCELONA#
Unes altres fotos del mateix dia amb la Massa Crítica passant pel lloc on estava la bici: https://picasaweb.google.com/115480917510684313344/2012MASSACRITICABARCELONAGENER
“Pedaleja cada dia, celebra-ho un cop al mes”
Massa Crítica Barcelona
No puc parar de riure al veure a aquestos dos cracks de la música i de l’humor, sense paraules:
Si teniu encara ganes de més risoteràpia, ací va:
Un conjunt de frases d’un mateix autor… sabríeu dir de qui es tracta?
“La felicidad no se consigue sentándose a esperarla”
“Si tenéis el hábito de tomar las cosas con alegría, rara vez os encontraréis en circunstancias difíciles”
“Una sonrisa es la llave secreta que abre muchos corazones”
“La felicidad se apoya en los pilares fundamentales: tomar la vida como un juego y prodigar amor a los demás”
“El niño no aprende lo que los mayores dicen, sino lo que ellos hacen”
“Si la vida fuera siempre fácil, sería insípida”
“Una dificultad deja de serlo en cuanto os reís de ella y ponéis manos a la obra”
“La verdadera manera de obtener la felicidad, es haciendo felices a los demás”
Una cançó de Tote King, un “rapero” andalús que encara que ha comentat que “no hi ha que prendre’s tant de debò les seves lletres” , pense que es pot extreure una bona dosi de reflexió en el que representa moltes de les noves xarxes socials per al joves (i no tant joves) d’avui en dia.
Encara que pel seu títol podríem estar parlant d’una revista d’economia o enfocada a l’actual crisi mundial, no te res a veure 
amb aquesta tediosa corrent, es tracta d’una revista que avarca tot tipus de temàtiques socials, enfocades des d’una perspectiva d’esquerres però sense cap afiliació partidista.
“És un projecte independent, sense cap grup empresarial darrere i que hem tret avant amb diners de les nostres butxaques”
El primer número de la publicació porta per títol “Ahora nos toca a nosotros” i consta, ni més ni menys, que de 138 pàgines. Jo l’he adquirida mitjançant la pàgina web per un cost de 2 euros en format PDF, però també està en determinades llibreries i quioscs de Madrid i Barcelona. La revista és trimestral i la veritat és que m’ha agradat molt l’edició i sobre tot els autors que en aquesta primera edició han treballat de manera desinteressada per al seu començament, entre d’altres Julio Anguita, Carlos Jiménez Villarejo y Leo Bassi.
“Somos una decena de personas las que formamos parte del consejo editorial de la revista y hacemos posible este proyecto. No existe una estructura jerárquica.”
Si voleu saber una mica més de la revista i dels motius que han portat a la creació d’aquesta podeu entrar al manifest que hi ha publicat a la seua pàgina web on trobareu una breu escrit on queda patent les inquietuds d’aquests periodistes i escriptors que han portat al naixement d’aquesta peculiar revista.
Més informació a: http://www.revistanumerosrojos.com/
I més respecte. I més dignitat. I menys prepotència. I millors modals. I més comprensió. I menys prejudicis. I menys miraments. I menys “ñoñería”. I menys por. Menys cotxes i menor velocitat per recuperar espais, tranquil·litat i seguretat per gaudir de les nostres ciutats.
