EL BANC TRIODOS OBRE A VALÈNCIA
Vaig rebre aquest correu farà uns dies i aquesta noticia m’alegra (i molt). Ja fa un temps que estic mirant com accedir a aquest món de la Banca ètica, tinc prou reticències als bancs actuals i sobre tot en el que fan amb els meus diners, per açò, aquesta noticia em dona esperança i proximitat.
He parlat amb el meu germà i anem a veure si tenim un lloc ara en nadals per apropar-se a aquesta nova sucursal del Banc Triodos a València. Aquesta és una alternativa ètica i coherent de “treballar” amb els diners, de saber en que inverteixen i com utilitzen els euros que tu i jo dipositem al banc.
Espere en un futur poder desfer-me del meu actual banc i tindre tot operatiu a Triodos per a poder fer vida normal i sobre tot un poc més justa.
PD: Vos anime a tots a que vos informeu i si teniu cap dubte apropeu-vos i pregunteu.
Enric Duran, un activista per la Banca ètica (entre d’altres), ha sigut la persona que em va provocar aquesta curiositat i inquietud per la BANCA ÈTICA.
![]() |
|
|
|
Alemayehu Bezabeh campió d’Europa de cross
Aquest diumenge s’ha celebrat el campionat d’Europa de cross a Dublín, on Alemayehu Bezabeh
(nascut al 86 a Etiopía però nacionalitzat espanyol) ha guanyat sense contemplacions en la disciplina en la que millor es desenvolupa, al cross. Sobre Alemayehu ja vaig comptar la seua història per Espanya, com va vindre i com aconseguí fer-se un lloc a l’atletisme professional però ara gracies al seu esforç i a la qualitat que atresora, està demostrant que amb només 23 anys por arribar a ser un dels grans al atletisme mundial.
Per altra part la sel·lecció espanyola també a aconseguit acabar com a la campiona d’Europa de cross, ja que l’equip que han format el 6 atletes tenia moltes possibilitats i així ho han demostrat.
| Rank | BIB | Athlete | Nation | Result | |
| 1 | Spain | 34 | |||
| 53 | BEZABEH, Alemayehu | 1 | <!––> | ||
| 58 | SÁNCHEZ, Sergio | 4 | <!––> | ||
| 56 | LAMDASSEM, Ayad | 5 | <!––> | ||
| 57 | LÓPEZ, Francisco Javier | 24 | <!––> | ||
| 55 | GUERRA, Javier | (30) | <!––> | ||
| 54 | CASTILLEJO, Carles | (35) | <!––> |
Resultats del Europeu de cross 2009:
II Circuit Terrasfalt, per què no?
Coses del meu company, muntanyer a tope i com no m’ha liat, a mi no em costa molt però bé anàrem i ho férem. Després de pensar-s’ho durant uns 5 minuts, varem decidir córrer una cursa de muntanya, la veritat és que per a mi és una novetat i tenia moltes ganes, però no sabia el que m’esperava. Un reducte del KOMANDO CT, varem decidir anar a Tales (Serra d’Espadà) a participar en un cursa de muntanya del II Circuit de Terrasfalt, la primera d’aquest mateixa.
8 de desembre dia de la Immaculada (dia d’estar a casa tranquilet, descansant i gaudint de la família) Tom, Juanjo, Jorge, Pau i jo agafarem el cotxe a les 7:30 del matí, encara que havíem quedat a les 7:00 per a no tenir pressa, però al komando sempre tenim retards d’última hora. Castelló-Tales, 21 km de muntanya i 500 participants ens esperaven calentets per a participar a aquesta aventura.
Després d’una horeta de viatge arriben a Tales, un petit poble en mig de les muntanyes tranquil però amb un encant típic d’estos paratges. Arribem en temps però ara comencen els rituals de la gent, espereu-vos que em pose els calcetins, no trobe la samarreta, tanca el cotxe, el cotxe està tancant, anem a pels dorsals, esperat que vaig a cagar, donat presa que queden 10 minuts, tranquil que ens sobra temps, tenim que agafar els dorsals, no passa res son 5 minuts, si tu vas a cagar jo també, on estan els vàters, etc, etc, etc… i finalment arriben quasi els últims, agafem els dorsals i oooohhh quina sorpresa no queden imperdibles, coses d’arribar amb temps a la sortida (PD: la propera quedem 2 hores abans a veure si almenys podem escalfar 10 segons). Com sempre ens col·loquem en la cola de la sortida.
9:00 del matí i comença la cursa, ràpidament intentem situar-nos una mica millor però en breu es fa un embut i tenim que seguir per la senda a ritme del de davant. No passa res, em vingut a passar-ho bé, sense pretensions, però jo pensava: ja que son 21 kilòmetres, doncs vaig donar-me “candela” o “pegar-me foc” o “anar a tope” com vulgueu dir-ho.
Als dos kilòmetres comença una pujada en la qual no puc quasi ni respirar i molt menys córrer, però ajoque el llom, mans als genolls i cap amunt, pas lleuger però em passen dos o tres màquines a bon ritme i no puc seguir-los. I jo pense, açò no serà massa per a la carabassa??? però ja arribarà el fals pla, jajajaja açò ho estiguí pensant des de el principi fins a la fi, i no el vaig trobar.
Després de 15 kilòmetres de pujades i baixades infernals per als meus genolls, turmells, quàdriceps i per als meus ous, que ja no podia ni amb ells, veig una pujada que s’enrosca d’una forma que no puc ni imaginar i açò… no s’acaba mai??? M’avancen altres dos i jo caminat tota la pujada, no sabia com posar-me, si seure a terra o deixar-me caure rodolant costereta avall.
Arribe dalt i aconseguix seguir a un que m’agafava en la part de dalt del cim, fem la baixada junts, òbviament jo perdent el cul d’arrere d’ell i encara em preguntava, si vols passa eeeeehh? no podia ni riurem. A estes altures ja no se si tinc turmells o dos rajoles de fang als peus. Quan quedava poc menys d’un kilòmetre el tipo em diu? – Jo no puc més, em pare o em cague damunt!!!! jajajaja em deixa passar i es tira enmig d’uns matollars a… a això a que va a ser!! El problema era en el que anava a torcar-se, CUDOL DE PEDRA O ARBUST AMB PUNXOS, bon debat vaig tenir fins al final de la baixada, alguna cosa amb la que distraure’m, encara que jo ho tinc ben clar i vosaltres?
De sobte apareguem al poble per una pseudo-senda de pedres, 200 metres d’asfalt i meta!!!!!!!!
Avui tinc les cames, l’esquena i els turmells com si m’hagueren donat una pallissa.
Reflexió final: Crec que vaig a fer el II Circuit Terrasfalt… ganes moltes, el ambient de por i il·lusió… açò de moment em sobra.
PD: Avui per a rematar a la tenda m’han dit, de que et queixes? si no és una cursa molt tècnica, es pot córrer durant molt de temps!!!!!!!!! Me caguen la pena negra…
Foto de l’arribada i classificació
Classificació: http://www.corredordemontana.com/images/stories/Tales-Espada_Clasificacion_General_f__cronovila.2009.xls
VISIONADO DE PROYECTOS FOTOGRÁFICOS
JUEVES NÓPICO DICIEMBRE
FOTOPERIODISTAS DE VALENCIA
Interessant proposta que m’han enviat per correu:
PETER GRIFFIN, sense paraules…
M’agraden els Simpson, m’agra
da South Park i m’agrada Padre de Familia, el perquè? doncs realment no ho se, però aquestos personatges tant extrems em provoquen una atracció molt curiosa. Destaque a Homer, Kenny i Peter d’aquestes series de dibuixos animats, aquestos son, la gran majoria de les voltes, els més desagradables, però saber que son de ficció i imaginar-me que persones així podrien existir a la societat, crec que em provoca aquest sentiment de controvèrsia tant tant desconcertant.
Ací va una demostració (prou light) del que pot arribar a ser aquest personatge. A riure un poquet (si vos gracia es clar):











