Una iniciativa que no ens deixarà indiferents i que a més de la part informativa te un caràcter artístic molt especial. Ací vos deixe el vídeo on hostesses (azafatas) i pilots de la línia Air New Zealand expliquen sense roba, amb els uniformes pintats sobre la pell, les normes de seguretat per a captar millor l’atenció dels passatgers.
Doncs bé, Noya no ens ha fet esperar massa aquest any per a tornar a demostrar i ser el qui era, un dels millors triatletes de la història. Després de tindre una mala època durant, avanç i després del mundial de Pekín per una lesió al tendó d’aquil·les que no la permès quasi entrenar, tornem a veure’l agafant poc a poc la forma.
Es cert que no es va parlar molt d’aquesta situació en les olimpíades però Javier no va voler posar “excuses” al seu estat físic per no caure en el tòpic de les grans cites. Però la realitat ha estat que, degut a l’esforç al que va sotmetre el seu cos per intentar estar el millor possible a les Olimpiades, aquesta lesió li ha passat factura durant quasi 7 mesos!!!!
Ara mateixa es troba pràcticament recuperat, i després de fer una bona pretempora al ciclisme i la natació, podem veure com a la seua especialitat que és la carrera a peu, torna a marcar les diferencies amb la resta, el més important i “flipant” d’açò, que sols porta poc més d’un mes entrenant.
Si tenim sort amb les lesions (espere que així siga) podrem veure com aquest any torna a proclamar-se campió del món a les proves internacionals de triatló. De moment acaba de fer-se amb el número 1 a l’Europeu per davant de l’anglès Brownlee, el qual fins ara era un dels pocs que l’estava guanyant a la Copa del mon.
Enhorabona Javi.
Demà dissabte arranca a Mònaco la 96 edició del Tour de França, amb una
contrarellotge de 15 km. La veritat és que tinc moltes ganes de veure com va aquest any, ganes de veure com li anirà Armstrong, ganes de veure com reaccionarà Contador (guanyador al 2007) i ganes de veure un Carlos Sastre (guanyador al 2008) en molt bona forma.
Aquest tour torna amb un dels millors ciclistes de tots els temps, Lance Armstrong. Ha demostrat que pot donar guerra en diverses competicions, encara que Contador (tots dos son companys a l’equip de l’Astana) de segur no deixarà passar l’oportunitat de fer-se amb un altre tour, per a mi és clarament el favorit.
Espere veure espectacle, demà dissabte 4 de Juliol a les 15:55 h. comença la competició per etapes més important del món, Le Tour de France i ens deixa amb una crono on podrem veure en quin estat de forma es troben alguns del favorits a guanyar aquesta prova.
M’ENCANTA EL CICLISME!!!!!
Per cert si voleu seguir-lo i no teniu TV al vostre treball o a casa, podeu veure’l per RTVE.com en directe, jo al treball sempre acabe vent el final de l’etapa, jajajaja.
Per situar-nos en aquest conflicte podem llegir aquest breu paràgraf on ens descriu breument com està la situació entre Israel i Palestina.
L’enfrontament entre jueus i palestins ve de molt lluny, per ò és a partir de l’any 1948 quan s’ha agreujat de manera dramàtica. De fet, es pot dir que el conflicte entre uns i altres ha provocat quatre guerres en què s’han combatut els països àrabs (favorables als palestins) i l’Estat d’Israel: la de 1948, la del canal de SuezSis Dies de 1967 i la del Yom Kippur de 1973. No va ésser fins el 1993 quan s’inicià un procés de pau entre el govern israelià de Itzhak Rabin i l’Autoritat Nacional Palestina encapçalada per Iàssir Arafat. Els acords de pau es van negociar secretament a la ciutat noruega d’Oslo, i el món els va interpretar com un senyal d’esperança. Però el 4 de novembre de 1995 Rabin era assassinat per un jueu ultraortod ox. A partir d’aquell moment es van començar a tòrcer les coses. Els sectors més intransigents de tots dos bàndols volien boicotejar el procés de pau. I ho van aconseguir. Avui està completament estancat, i la fi de conflicte no s’entreveu pas en l’horitzó.
El dinou de desembre de 2008 un grup d’activistes europeus i nord-americans, membres del Moviment Internacional de Solidaritat aconsegueix arribar a Palestina des de Xipre, a bord del “Dignity”, és el vaixell de l’organització Free Gaza, que col·labora en labors humanitàries, especialment des del bloqueig, imposat per Israel a Gaza.
L’última ofensiva de l’Exèrcit israelià en Gaza es va saldar amb prop de mil quatre-cents palestins morts Entre ells, viatja la càmera de l’únic mitjà occidental, que dies després és testimoni de l’atac israelià de desembre de 2008 i gener de 2009 contra la Franja, denominat “Operación Plomo Sólido”.
L’amenaça d’Israel amb una operació militar es fa efectiva una vegada vençut el termini de la treva entre ambdues parts. “Esborrats del mapa” relata la realitat viscuda durant els bombardejos de l’Exèrcit israelià dins de Gaza. El balanç d’aquest enfrontament se salda amb quasi mil quatre-cents palestins morts i disset israelians. Després vindran els atacs al Centre d’aliments de l’ONU en Jabala, les seus ministerials, les comissaries de policia, la Central de la Mitja Lluna Roja i la Seu Central de l’ONU en la Franja.
“Esborrats del mapa” mostra a alguns d’aqueixos més de cinc mil ferits palestins i a diversos dels xiquets, que van morir a causa de les bombes, segons dades de l’ONU, un terç del total. Ha estat l’atac amb més baixes del conflicte palestí-israelià en quaranta anys. Bona part d’això va quedar arxivat en aquest documental.
“ESBORRATS DEL MAPA” es va emetre a “Documents TV” el 30 de Juny de 2009 a les 23:05 per La 2 de TVE. Alberto Arce
Vos recomane veure el documental sencer, però mentrestant ací vos deixe el tràiler:
El dissabte per la vesprada Triatló de Bétera, moltes ganes de fer-lo i de fer-ho bé. Vaig acabar content però sempre pensant en que es pot millorar, sols cal entrenar més i millor (a l’aigua), no hi ha molts més secrets a aquest esport:
Diumenge pel matí, açò no estava previst però em cridaren per a participar en el Raid d’Andilla 3+2. El nom és el de la zona (preciosa per cert) i els números son els de els participants que formen cada equip, 3 atletes i 2 ciclistes. Doncs bé, l’equip en el que jo participava és el de la parella de la meua cosina i com s’havien quedat penjats d’un “corredor” a última hora, vaig anar per a que pogueren participar i jo de pas entrenar un poc (és la segona volta que còrrec en aquestos terrenys). Em tocà fer la tercera etapa, 17,6 km per muntanya, el que no sabia era que anava a ser més dur… prou més dur del que pensava, vaig tindre que parar de córrer unes quants voltes, els últims 4 kilòmetres pensava que no acabaven mai, jajaja. Ací vos deixe l’altimetria:
Fixeu-vos bé en del km 3 al 4, vora 200 metres d’altitud en poc més d’un km, vaig suar de valent! I la baixada sempre es pensa que bé, ara a descansar però les cames ha d’estar contínuament en tensió i òbviament controlant on poses el peu per a no caure.
A la fi ho vaig passar molt bé, vaig parlar en molta gent que coneixia i estigué un matí molt divertit, un poc cansat pel triatló de la vesprada anterior i sobre tot perquè vaig dormir una horeta i mitja, sí em vaig gitar un poc tard, quedí amb uns amics per a prendre alguna cosa i quan estàs agust les hores passen volant jajajaja.
Per la vesprada una becaeta i tot solucionat. Ara, avui tinc un dolor de cames, braços… deixe-m’ho en uns dolors generals per tot el cos, açò de la muntanya és per a gent molt dura!!!! L’entrenament de natació d’aquest dilluns l’he pres de relaxació, 2000 metres i a dinar.
Ací una foto (no és molt bona però és l’única que he trobat) quan em donen el relleu i comença el meu pelegrinatge:
Els Clavaris del Crist d’Alaquàs 2009 han organitzat aquest dissabte 4 de juliol a les 19 h, un concurs de grups de música en directe per a la selecció del 15é FRA.
Ací vos deixe el cartell:
Ací vos deixe el muntatge que he fet de la Copa del Rei de Triatló d’aquest any 2009 on 2 equips del Komando CT varem participar (moltes gracies a Patri i Pilar per gravar aquest vídeo i pel seu recolzament):
Deixant de banda la seua vida personal i les extravagàncies d’aquests superfamosos, ací tenim una peça única sols a l’abast de gent com Michael. Moviments impossibles, innovació i una elegància extrema.
Potser semble que escoltar siga una virtut innata en la persona, potser creiem que no és necessari treballar-la, potser creiem que escoltant no aprofitem el temps, p
otser creiem que siga una pèrdua de temps, potser creiem que no ajudem, potser creiem que…
La veritat és que vivim en una societat massa ràpida, amb molt poc de temps per al que avanç era una cosa quotidiana, essencial i sobre tot molt social. Hem perdut la capacitat de reflexionar sobre allò que ens envolta i “el saber escoltar” potser siga una de les virtuts que més s’ha anat perdent (d’una manera més ràpida) en aquesta accelerada societat en la que vivim. Estrès, poc de temps, horaris complets, treball, exàmens, l’esport, la casa… ens deixen sense temps per a poder escoltar o que t’escolten amb tranquil·litat, sense preses assossegadament i esperant a que surten les paraules amb la fluidessa que necessiten.
M’agrada viure en Alaquàs on pareix que la velocitat amb la que giren el dies no és tant ràpida com a València on treballe. Potser siga per que coneg a més gent i trobar-los al carrer em reconforta, puc parar i parlar amb ells, saber breument cap on van o simplement saludar-los amb un toc de complicitat.
“Quan els nostres éssers benvolguts i els nostres amics se’ns acosten amb els seus problemes, pensem que hem d’arreglar-los en el mateix moment.
No obstant això, si els oferim una oïda atenta, la resposta ve sovint per si sola.
Avui, mossega’t la llengua i resisteix parlar compulsivament.
Sigues senzillament una espatlle ferma, una oïda oberta i un cor càlid.”
La veritat que ho hem passat molt bé al viatge, el komando ha estat a totes, tant pel dia a la competició com per la nit de visita per Gijón. Ací vos deixe unes fotos de la prova.
P.D.: La sidra està molt bona, però en xicotetes dosis.
Ací ens teniu al komando al complet al sopar, Jordi “escarciant” sidra i picant en les flors de la taula d’enfront, imagineu no?
Carles Montalt i Miquel
